Una comarca excepcional

A Catalunya, entre el 85% i el 90% de la terra és de caràcter bàsic de tipus calcari. Tan sols un 10% del territori és àcid. La comarca del Maresme en la seva totalitat és àcida de tipus granític, i això fa que sigui dins del nostre país un indret geològicament excepcional. El caràcter àcid fa que algunes espècies vegetals puguin viure en aquest indrets i d'altres no. Exemples molt interessants són els d'algunes espècies arbòries com el pi pinyer, l'alzina surera, el cirerer i el castanyer. Totes elles espècies que permeten l'aprofitament forestal i per tant, també la bona gestió dels nostres boscos. A Arenys de Munt i per extensió la comarca del Maresme trobem totes aquestes espècies. Si us fixeu, moltes d'elles estan vinculades a la vinya: de la surera en fem taps i del castanyer estaques i bótes. del cirerer també en podríem fer bótes per a envellir els nostres vins. Si el terreny condiciona la vegetació, inevitablement els ceps que creixin damunt aquesta terra àcida tindran unes característiques organolèptiques exclusives. Al Maresme. La roca mare és granit. aquest a mesura que l'erosió física i química el van alterant, es debilita i forma el sauló que finalment es convertirà en les sorres gruixudes que omplen les platges Maresmenques. Els minerals que componen el granit són la mica, el quars i el feldespat. Per efecte de l'aigua el feldespat (en origen de color blanc com el quars) es debilita i agafa unes tonalitas rosades-marronoses i la roca granítica (l'ull d'acer) perd la seva consistència. Sobre aquest sauló junt amb unes poques argiles neixen els nostres ceps i les seves arrels creixen ràpid cap al fons ja que el sauló és molt sorrenc i l'aigua percola ràpidament cap avall.

La serralada litoral dóna a la comarca del maresme d'un caràcter excepcional ja que de forma totalment paral-lela al mar i a una distància de tan sols entre dos i  quatre quilòmetres, aquesta serralada en el tram Maresmenc (Conrreria, Sant Mateu, Corredor i Montnegre) separa els rius Besòs i Tordera però entremig desemboquen al mar infinitat de rieres i rials. Això és degut a que la serralada junt amb els seus contraforts i degut a la proximitat al mar genera desenes de micro-valls amb petites conques que no arriben a confluïr i així ens trobem que  cada dos-cents, tres-cents o quatre-cents metres tenim una desembocadura al mar. Tot això genera un conjunt de diversos ecosistemes connectats entre sí (bosc, matollar, horta, secà, rial, urbà, dunar, marí) i per tant un potencial en biodiversitat elevadíssim. Històricament, en els trams més planers vora mar o a la vora de rieres i rials, zones més riques en matèria orgànica i per tant més fèrtils és on s'ha plantat hortalissa i a les parts més enlairades el secà.  Les nostres vinyes estan assentades en els contraforts de la serralada litoral a uns dos-cents metres d'alçada mirant a mar i això els permet estar airejades als quatre vents. Aquest factor és molt interessant per evitar malures a la vinya i poder fer una agricultura el més sostenible possible evitant l'ús de productes nocius per a la salut dels ecosistemes i les persones.